Aplaudeix l'esforç, els encerts, respecte les decisions tècniques, les arbitrals i actua amb esportivitat, així som, així és l'UD Taradell







dilluns, 2 de novembre de 2009

Entrevista a Noèlia Morcillo: "quan em van dir que jugaria de davantera vaig caure de cul a terra"

Forma part de l’UD Taradell femení des de que es va crear l’equip ara fa quatre anys. De fet, ella juntament amb unes quantes jugadores més, va ser una de les impulsores de la creació de l’equip femení taradellenc. És diu Noèlia Morcillo, encara que tothom la coneix per Noe. És de Taradell i té 24 anys. Després de quatre anys, ha passat de jugar de l’eix de la defensa a ser una referent en atac. Aquest any ja porta tres gols en només quatre partits i es preveu que n’arribin molts més.

Millor de defensa o en punta. On et trobes millor?
La veritat és que el primer dia que, a l'alineació, l'entrenador em va dir que faria de punta vaig caure de cula a terra (i totes les meves companyes se’n recorden encara de la meva cara). Però ara, hem trobo millor allà davant, em motiva molt això de marcar gols! jeje.

L’any passat et va faltar sort en els metres finals. Aquest any de moment ja portes tres gols amb només quatre jornades.
Bufff! Sí, la pilota anava a tot arreu menys entre els tres pals! Aquest any crec que he començat millor i espero continuar així.

Ets la parella d’en Marc Muntal, jugador i també davanter del primer equip. Lluiteu, en el bon sentit de la paraula, per veure qui fa més gols?
Jajaj! Sempre hi ha una mica de "caxondeo" amb això però res més.

Parla’ns de la teva trajectòria al Taradell femení. Com vas començar i on esperes arribar.
Doncs, des de molt petita sempre havia volgut jugar a futbol però els meus pares no m'havien deixat mai per por a que em fes mal. El temps passava i això sempre ho portava a dins, fins que vam començar a jugar al torneig d'estiu de Taradell a futbol sala, juntament amb altres components de l'UD Taradell. A més, s’ha d’afegir que ja tenia 18 anys i vot propi i va ser el que em va donar l’última empenta i decidir-me. Saps allò que es diu que mai és tard, no? Doncs ara n'estic orgullosa d'haver fet aquest pas. I on espero arribar? Doncs, ara per ara, estar en aquest equip. En l'aspecte personal m'ha donat moltes coses bones i això és lo millor que esperava tenir i en l'aspecte competitiu aquest any l'objectiu és quedar entre les 3 primeres.

Com veus l’equip enguany? I a quin equip o equips veus favorits per quedar a les primeres posicions?
Veig un equip que es comença a consolidar i que no es conforma amb un empat sinó que vol guanyar. Favorit? Doncs s'han vist resultats d'equips que han marcat molts gols però ara per ara no en tinc cap de preferit, el futbol dóna moltes voltes i no em vull decantar per cap.

Perquè portes el número ‘9’? Algun motiu en especial?
Quant jo encara no jugava a futbol, en Marc Muntal el portava i quant vaig començar a jugar em va fer gràcia agafar el mateix número que ell.

Hi ha algun jugador/a que admiris?
N'admiro dos, i no haig d'anar gaire lluny, ja que els tinc a casa: en Marc Muntal i la Raquel Ges, pel caràcter que tenen a dins al camp, de donar-ho tot fins a l'últim minut i de la motivació que aporten. Crec que això es necessita en un equip i si no hi ha algun membre així, es nota molt. Aquesta competitivitat m'encanta i haig de reconèixer que se m'està enganxant. Abans no m'agradava perdre però t'asseguro que ara menys.

Tens alguna superstició alhora de jugar un partit de futbol?
No, cap n’hi una.

Un partit que recordis, que t’ha quedat gravat, ja sigui per bé o per dolent.
Doncs normalment em queden marcats els partits on alguna companya es fa mal de veritat i en aquest cas em vé al cap quant se’ns va lesionar la Núria Canó. Tinc gravat encara el crit que va fer!

Per acabar, una frase o lema.
Ara em posaria a cantar una cançó que et respondria perfectament això, però només te'n diré una part i crec que ja n'hi haurà prou: Som les millors, ningú ho ha decidit però som així,tocant la bola i jugant amb equip, no ens deixem trepitjar, som l'espectacle a dins el camp!
Moltes gràcies Noe! Per cert, el proper gol me'l dedicaràs, espero! jaja

2 comentaris:

  1. Ara sí que veig que et comences a creure que podem quedar enrte les 3 primeres!!!

    ResponElimina
  2. Tot es per fer i res és impossible...
    Com diria una bona amiga i jugadora: Amunt taradell!

    ResponElimina