Article d'opinió: 'Tinc un somni'

Tinc un somni.

Efimeritat i incertesa. Paraules atractives i temoroses. Conceptes que poden canviar la vida de les persones. Un present elàstic i un futur variable. Moments feliços, intriga i expectatives prometedores. Hòsties i més hòsties. Pessimisme i optimisme en just equilibri. Com serà el futur? A saber. Cal valor.

Avui he tingut un somni.

No és el crític qui compta: no el que assenyala a l'home fort quan ensopega o on aquest podria haver-ho fet millor. L'autoritat pertany a qui està sobre el terreny, amb pols, suor i sang a la cara: a qui s'esforça amb valentia per assolir quelcom; a qui no assoleix el propòsit, perquè no hi ha intents sense errors i defectes, a qui coneix l'entusiasme i la devoció; a qui es dedica a una bona causa; a qui, en el millor cas, assoleix el triomf o qui, en el pitjor, si fracassa, com a mínim o fa afrontant el desafiament. I és que en el fons em dol, haver de parlar de l’actuació dels àrbitres. Però és que jo, avui he tingut un somni.

Sempre és important el paper dels col·legiats perquè tant si erren com si encerten, el resultat està a les seves mans. És la persona que opina i decideix el què passa damunt del camp, que banalitza la complexitat del joc i de la relació entre les persones que hi prenen part: tècnics, entrenadors, delegats, jugadors... En el meu somni, l’àrbitre era una persona dialogant, educada i concentrada. En cap moment perdia els papers ja que és el màxim representant de la justícia futbolística dins del camp. Però només era un somni...

I com va dir en el seu moment Martin Luther King: no podem caminar sols. I mentre caminem hem de prendre el compromís d’anar al capdavant. No podem retrocedir. En el procés de guanyar no ens hem de fer culpables d’accions equivocades, no hem de satisfer la nostra set de llibertat tot bevent de la copa de l’amargor i l’odi. Aquesta ha de ser la nostre esperança perquè malgrat les dificultats i les fustracions d’aquest moment jo encara tinc un somni.

Laia Miralpeix