Aplaudeix l'esforç, els encerts, respecte les decisions tècniques, les arbitrals i actua amb esportivitat, així som, així és l'UD Taradell







dimecres, 2 de desembre del 2009

Laura Arimany: "Mai tirem la tovallola per molt difícil que estigui el partit"


La nostra entrevistada d'avui té 24 anys és de Santa Eugènia però sempre ha tingut molta vinculació amb Taradell. Va arribar al club fa 5 anys, quan es va formar l’equip femení i no s’ho va pensar gens ni mica en aterrar al camp de la Raureda per fer-se un lloc en el Taradell femení. La seva banda és la dreta i aquesta temporada l'hem vist jugar tant a la defensa com d'extrem. Té un bon xut i un bon peu per a les centrades. És la Laura Arimany.

On et sents més còmode en defensa o més amunt?
Còmode als dos llocs, potser una mica més a la defensa, ja que fa molt més temps que hi jugo, però mentre sigui a la banda...m’és igual a la defensa o més amunt.

Com et definiries com a jugadora?
Això crec que t’ho respondrien millor les meves companyes...però segurament estaríem d’acord amb que sóc insegura de mi mateixa.

Vas ser l'autora del primer gol d'aquesta temporada. Veurem més gols teus?
Tant de bo!! No hi ha res millor per una jugadora poder ajudar al seu equip en forma de gols...però des de tant enrere serà difícil.

Abans d'arribar al Taradell, havies jugat a futbol? I/o havies practicat algun altre esport?
Bé, el meu esport de petita era el patinatge artístic i als estius, quan no patinava, jugava tornejos de futbol sala. Ja més de gran, vaig deixar el patinatge i a Sta. Eugènia vam fer un equip de futbol sala, però no vam passar d’algun amistós.

Portes el número 3. Per algun motiu en especial?
Doncs la veritat és que no, només volia un número que no fos parell...i ara no el canviaria per cap!

Hi ha algun jugador/a que admiris?
I tant! N’admiro uns quants, però sobretot dos: Andrés Iniesta i John Terry. De l’Andrés m’al·lucina tanta qualitat portada amb tanta senzillesa...fa fàcil el futbol amb una qualitat ‘aplastant’, que a hores d’ara ja ningú qüestiona, i ho fa amb una humilitat que no és pròpia de jugadors tant desequilibrants. Del John Terry m’encanta el seu caràcter, és sentiment i entrega en estat pur. Crec que tot equip necessita un líder com ell.

Digues una frase o un lema en el que creguis.
És difícil triar-ne un...per aquesta ocasió em quedo amb: “Vençut és aquell que deixa de lluitar!”. A més crec que ens defineix força bé com equip, ja que mai tirem la tovallola per molt difícil que se’ns posi el partit!

Tens alguna superstició alhora de jugar algun partit?
No, cap ni una.

Explican's alguna anècdota que t'hagi passat vestint la samarreta blanc-i-blava?
Tinc molt mala memòria...

Per acabar, com veus el Taradell aquest any i que n'esperes?
Doncs ho veig molt, molt bé. I l’últim resultat ho avala. Sabem que som un bloc sòlid, difícil de batre, però això acaba de començar i no ens podem refiar. Hem de seguir en aquesta línia i els resultats ens acompanyaran. Què n’espero? Un any més que fantàstic, sobretot seguir-me divertint amb les meves companyes i si els resultats són bons, que ho seran, doncs estupendo.

Moltes gràcies i continuar així!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada